Doncs bé, sembla mentida que el temps avegades pugui passar tan ràpidament, però ja ha arribat el moment de finalitzar aquest semestre i l'assignatura decomunicació i audiovisuals. Amb això el que vull dir, és que aquesta serà laúltima actualització que faré en aquest blog.
M’agradaria esmentar el vídeo que hem portat aterme durant aquest últims mesos. Destacar la gran experiència que aquesta hasigut, i reconèixer que tot i trobar-ho una mica difícil al principi, elresultat finalment va ser molt i molt gratificant.
Finalment dir, que aquesta assignatura m’haaportat molt, tant en aspectes informàtics, como a personalment.
Agrair tant al Pitu com els meus companys,tots els moments compartits.
Un plaer el fet d’haver compartit amb totsvosaltresaquest blog, i evidentment,tots els moments.
Gràcies i fins un altre.
Escrito por veronica7 el 09/02/2009 17:50 | Comentarios (0)
Antes que nada, usted debe convencerse de que realmente quiere abrir esa puerta. Nunca se sabe lo que nos depara la vida detrás de cada puerta que encontramos frente a nosotros. Puede esperarnos la felicidad y el éxito, el fracaso, alguna desilusión, o simplemente algo completamente intrascendente que no cambiará en nada nuestras vidas. Pero siempre de este lado de la puerta estála incertidumbre.
Hay muchas puertas y muchos tipos.
Pero me gustaría centrarme en aquellas que realmente te transportan a otro lugar, es decir, no la puerta de la nevera, un armario… no no , esas son otro tipo de puertas.
Por ejemplo me centrare en la puerta de nuestra casa, esa que da a la calle,que nos comunica con el mundo. Es quizás una de las puertas que nos provoca mayor incertidumbre, ya que nunca sabemos lo que tiene el mundo para ofrecernos cada día.
Pero el otro día el señor Pitu, volvió a mencionar una frase, que sin duda nos hizo reflexionar a todos, y es que “Detrás de una puerta hay aquello que nosotros queremos ver”
Es decir, yo puedo abrir la puerta de mi casa y ver que hay una calle,pero sé también que detrás de esa puerta hay un mundo, si así es… un mundo.
Escrito por veronica7 el 27/11/2008 12:05 | Comentarios (0)
Doncsbé... a una altra sessió vam fer radio, si si, heu llegit bé. Vam fer radio, ia més directe per Internet.
Esmentar querealment no es tan difícil com sembla, simplement es necessita el material iganes de fer-ho.
Cal reconèixerque al principi la gent es tallava, això de que tothom et pugui escoltar,innovar davant d’un micròfon... són aspectes que donen una mica de respecte, isobretot en alguns casos molta vergonya.
Pel que fa a la nostra sessió, i van haver doscontes, que són "El rei Lluc" i "La rateta que escombraval'escaleta".
Un altre grup va simular un concurs i l’altre unaentrevista a dos estudiants de la UniversitatAutònoma de Barcelona.
Escrito por veronica7 el 06/11/2008 12:22 | Comentarios (1)
Fa un parell de setmanes, a la classe vamveure un film de Walt Disney. Cal esmentar que fins i tot aquest tipus de pelisporten amagats un missatge subliminar… però la sorpresa no es aquesta, sinó eltipus de missatge que realment reflecteixen.
Mai m’havia parat a pensar, quin es elmissatge que aquest tipus de pel·lícules,(orientades principal cap a infant), transmet.
En aquest cas, jo mateixa puc posar-me comexemple, ja que he vist molts cops aquest film, de fet encara, la tinc en vídeoi des de ven petita que le vista, i he de reconèixer que mai havia vist res detot això que a la classe esmentàvem.
Pel que fa més concret a la pel·lícula,aquesta només començar deixar a les dones com com assassines, ja que es suposaq la mare del gatet l’ha llençat al riu acompanyat d’una planxa. A continuacióa l’escena del peix, se’nsreflexa comenvejoses i xivates.
Un altre aspecte que podem destacar d’aquesta pel·lícula,es com es reflecteixen els papers del bé(àngel amb veu femenina) i del mal(dimonisimpàtic, per tal de fer-se amic dels infants).
Cal destacar, que l’àngel només es desfà deldimoni treien una mica del seu costat dolent.
Finalment esmentaré la imatge que surt delMickey assenyalant-nos com si nosaltres fóssim els culpables del q ha passat.
Un cop finalitzada la pel·lícula i l'analisi d'aquesta, la meva opinió respecte als fils de Wald Disney va canviar bastant. Ara me les miro analitzant-les.
Escrito por veronica7 el 06/11/2008 11:55 | Comentarios (0)
A la sessió d'ahir, el senyor Pitu,un cop més ens va mostrar que amb la cosa més insignificativa del món, com poden ser una lupa i un full, es poden fer coses increibles... Simplement volia deixar petjada d'aquell moment màgic que ahir em va fer sentir!
Gràcies un cop més, per mostrar-me que les petites coses també estan plenes de màgia.
Escrito por veronica7 el 15/10/2008 12:01 | Comentarios (0)
Doncs bé.... llegint un llibre que ens han recomanat per una altra assignatura,fa uns dies vaig llegir un capitol, que parlava del paper que juguen els ordinados en el procés educatiu dels nens. Evidentment que no hi ha cap dubte de la importància que les noves tecnologies tenen en aquest procés avui en dia, ja que ja podem asseguerar que el futur es i será totalment informatitzat.
Un aspecte que d'aquest capitol m'agradaria destacar es quan els autors destaquen que amb l'internet podem accedir a totes les coses i que cal tenir en compte que realment és més important la qualitat que la quantitat "ulls plens i caps buits", es a dir, que no pel fet de tenir tot a l'abast em d'acomodar-nos, sino intenta omplir els nostres caps en comptes dels nostres ulls.
Finalment esmentar l'apartat que dedica al paper del mestre: les màquines mai no substituiran la nostra feina, tal com nosaltes l'entenem, ja que la maquina, per perfecta que sigui, no té falda. No té aquest tou de carn que pot donar suport a la criatura quan aprèn. I ens convida a fer la prova, dient, que quan un nen tingui problemes d'aprenentatge el fem venir a prop nostre , ens el sentem a la falda, de manera que aquest quedi escarxofat i que després amb delicadesa li diguem que la feina la farem plegats, que nosaltres l'ajudarem. Amb això el que ens volen dir, es que pot ser el problema de l'aprenentge no s'hagi resolt del tot, però prendrà unes dimensions assequibles i el nen haurà interioritzat un aprenentatge molt més important: que tu ets al seu costat i que no el deixaràs a la cuneta de la vida.
he pensat penjar aquest comentari, peruqel vaig trobar força interessant.
Escrito por veronica7 el 15/10/2008 11:39 | Comentarios (0)
No és una pregunta filosòfica, és absolutament literal. Qué faig jo escrivint en un blog? la veritat es que sempre m'ha agradat escriure, però he de reconeixer , que mai hagués pensat que escriuria en un blog, i menys encara que aquest fos meu...
Doncs bé...tornant al principi o millor dit, a l'actualització anterior, en aquest blog, la meva intenció esa anar penjant aspectes tractats a classe, o bé relacionats amb l'assigantura.
L'actualització d'avui es perque com només tenim dos hores a la setmana aquesta classe, dons per no deixar tan "abandonat aquest espai".
Escrito por veronica7 el 07/10/2008 13:04 | Comentarios (0)
Aquest és el primer comentari, i per tant explicaré una mica el que crec que hi podreu trobar aquí... :P
Com he esmentat al realitzar aquesta pagina, aquí hi penjare un redactat de cada sessió de Comunicació Audiovisual i Educació, a part de diferents comentaris sobre anuncis, programes infantils, articles...
Doncs bé.... avui a sigut la primera classe amb el senyor Josep Martinez, es a dir, en Pitu... o bé podriem dir, el senyor Marc :P!!
Parlant de la sessió, que em fet avui, m'agradaria dir, que un tema que m'ha cridat molt l'atenció, tot i que no em aprofundit gaire, a sigut en com una imatge pot arribar-nos a fer sentir, es a dir, per exemple quan veiem una pel·licula i una escena ens fa plorar. Doncs bé... no és l'ecena el que realment ens fa plorar sino tot el conjunt de la imatge, la música....i el mateix passa amb un llibre, si tu plores, es perque el teu nivell és elevat, per tant interpretes aquelles paraules i plores, en canvi un infant no plora perque el seu "problema" es entendre que diuen les paraules que esta llegint, es a dir, interpretar el missatge.
I bé, per acabar només dir, que no només les paraules ens afecten, sino també tot alló que veiem.... és a dir... em de caminar mirant tot alló que ens envolta, que no es poc i que gairebé ningú se n'adona realment... Aixó ho dic, perque amb aquesta assignatura, espero aprendre a veure millor, o m'es ben dit aprendre a veure tot alló que m'envolta, ja sigui amb imatges o amb lletres!
ens veiem :)!
Escrito por veronica7 el 30/09/2008 18:08 | Comentarios (0)
